Menu del dia

Hola!

Aquí va una recepta d'allò més bona!

Ingredients (2-3 persones)
-----------------------
1 esberginia
4 tomàquets madurs
1 mica de mozzarella (i emmental si teniu)

Instruccions
-----------
1r Tallar l'esberginia en rodanxes ben primes
2n Pelar i tallar en daus els tomàquets
3r Fregir un moment l'esberginia (sense que s'arribi a daurar) i escorreu-la bé
4rt Sofregir el tomàquet amb una mica de sal, i si no us agrada el punt àcid, una mica de sucre
5è Preparar per posar-ho al forn: una safata amb una capa ben fina de crema de llet, una capa d'esberginia (que es montin una mica), el tomàquet i una mica del formatge per sobre (just perquè ho tapi)
6è Cinc minuts al forn (si el forn està xusco com el meu serà 1/4 d'hora o vint minuts)

I a gaudir! Senzill i boníssim!

Ups! Compte amb les baboses cerebrals!

Ei! El meu primer amigurumi... o alguna cosa per l'estil!

Doncs res, als que no conegueu Futurama, és un ovni una mica estrany. Als frikis com jo: una babosa cerebral!!!

Moltes gràcies a l'autora per penjar el patró.



http://www.comedycentral.com/shows/futurama/index.jhtml

Uf, sembla que val la pena jugar brut, o no?

Jugar brut o net?

Una pregunta interessant si el que vols a la vida és triomfar. La referència d'avui és el campionat de Fórmula 1 que ha guanyat en Hamilton. Dos caràcters enfrontats (tranquil·litat vs agresivitat) i al final ha guanyat el tot s'hi val.

En pocs dies sabrem si això també s'aplica a l'elecció d'un president. Dues tàctiques: la por i l'esperança. La primera: vigila que vindrà el llop (terrorisme, guerra, ...) i et prendrà tot el que tens. La segona: podem tirar endavant i que tot vagi a millor. Una amb un enfocament més clar a quí té alguna cosa a perdre, la segona a qui ja ho ha perdut tot o hi està a punt.

Alguna de les dues és res més que una màscara? El joc de la política i la política com a joc dels que manegen el poder.

El problema que em preocupa és quan jugar brut és una eina per a sobreviure en el dia a dia, quan la gent està disposada a tot per arrapar-se i quedar-se on és.

Què s'ha de fer quan saps que t'estan apunyalant per l'esquena? I si ho fan per supervivència? I si no saben que tu n'ets conscient?

Això també és un joc. Però cansa i molt. No m'agrada la hipocresia ni m'ha agradat mai. I cada dia intento tenir paciència però si no et respecto... t'ho hauràs de guanyar. I si ho segueixes fent simplement m'hauré de defensar i ja sabeu què diuen la millor defensa és... un bon atac.

La Nanaco creix

La gata se'ns està fent gran... bé, de fet només té uns quatre mesos i la veritat és que és una monada.

Es porta la mar de bé i no para de jugar amb tot el que es troba per davant.

Ah! La vida... és reconfortant tenir un animal davant per reprendre el contacte amb la natura... els instints prenen vida quan obro la porta del jardí... surt corrents i a jugar!

Es refrega a la terra (si és fang millor), es menja tota l'herba que pot per a purgar-se i no para de jugar...

Quina existència tant dura... només em sap greu que no tingui més companyia. Alguns dies quan arribem està tant excitada que se m'acaba saltant als peus i no em deixa ni caminar. Pocs estímuls durant el dia...

Però apart d'això segueizen les trifulques amb la Cuca... en resum, que la segueix atonyinant... que n'aprengui! La meva gata intenta vacilar a una de tres anys... això només pot acabar amb un castanyot i un parell de bufades...