Bon Nadal i Feliç Any Nou 2008

MOLT BON NADAL A TOTS!!!

UNA ABRAÇADA I UN PETÓ!!!

Nada te turbe, nada te espante quien a Dios quiere nada le falta...

Regals a tot tren

No sé si a vosaltres us passa... regals per a quí?

Arriba el Nadal i penso amb certa incomprensió cap a mi mateixa si realment hauria de regalar res.

Pot ser que sigui una crisi existencial (ho dubto, fa tants anys que dura...), però fa temps que veig que la gent del meu voltant té tot el que pot necessitar i més. Almenys pel que fa a les coses petites.

Tornant a la meva argumentació inicial: regals per a quí. Potser més que què pot voler la gent que m'estimo, si realment no trobo que necessitin res de primera necessitat (en aquest sentit ja estan coberts), és quí pot voler els meus regals. De moment, pregunta sense resposta.

Cansada de l'esglèsia i la seva façana, tot perd una mica el seu sentit, el Nadal té tendència a convertir-se en consumisme. Potser ja en tenia, però com a mínim estava maquillat. Era més còmode.

El més important del Nadal ja no són els regals, no tenen pràcticament rellevància. El més important són els dinars, els sopars,... la demostració de l'estimació. Moments de recordar quí ha passat per la nostra vida, quí hi és. Moments per a cicatritzar el passat, per a gaudir del present, per a mirar amb il·lusió el futur.

Els regals prenen força quan hi ha il·lusió al voltant. Als que m'estimo, un regal pot venir en qualsevol moment. Potser una mica egoistament... jo escullo quan em fa il·lusió regalar alguna cosa.

Això no treu que el dia 6 tots tinguin el seu regal. Encara, però, no sé pas quin.