La natura, sàbia sempre, ens ensenya que no hem de perdre el nord. Ens recorda la fragilitat de les situacions i que tot i el que pugui passar tot continua: igual o diferent, depèn del punt de vista.
M'explico: un dia sense regar, pot ser un cataclisme per una planta amb la terra seca i les fulles grogues, però no cal patir per una que estigui ben formosa. Això sí, al dia següent, la constància és la millor de les eines.
Quan arriba una malura, cal prestar-li tota l'atenció, però si les arrels són fortes tenim moltes possibilitats que tot acabi bé.
I ara no pensem en una planta, pensem en tot un jardí. Les plantes s'ajuden entre elles: l'humus, l'ombra que projecta un arbre, la protecció contra una pluja forta o un vent punyent. I nosaltres, tantes vegades per desconeixement intentem forçar les coses.
Què fa aquella planta al costat de la tanca? Ha d'estar enmig del jardí! Però, potser, simplement no és el lloc que li toca.
A vegades només cal observar i escoltar.
