La Nanaco creix

La gata se'ns està fent gran... bé, de fet només té uns quatre mesos i la veritat és que és una monada.

Es porta la mar de bé i no para de jugar amb tot el que es troba per davant.

Ah! La vida... és reconfortant tenir un animal davant per reprendre el contacte amb la natura... els instints prenen vida quan obro la porta del jardí... surt corrents i a jugar!

Es refrega a la terra (si és fang millor), es menja tota l'herba que pot per a purgar-se i no para de jugar...

Quina existència tant dura... només em sap greu que no tingui més companyia. Alguns dies quan arribem està tant excitada que se m'acaba saltant als peus i no em deixa ni caminar. Pocs estímuls durant el dia...

Però apart d'això segueizen les trifulques amb la Cuca... en resum, que la segueix atonyinant... que n'aprengui! La meva gata intenta vacilar a una de tres anys... això només pot acabar amb un castanyot i un parell de bufades...