2/11/08

Uf, sembla que val la pena jugar brut, o no?

Jugar brut o net?

Una pregunta interessant si el que vols a la vida és triomfar. La referència d'avui és el campionat de Fórmula 1 que ha guanyat en Hamilton. Dos caràcters enfrontats (tranquil·litat vs agresivitat) i al final ha guanyat el tot s'hi val.

En pocs dies sabrem si això també s'aplica a l'elecció d'un president. Dues tàctiques: la por i l'esperança. La primera: vigila que vindrà el llop (terrorisme, guerra, ...) i et prendrà tot el que tens. La segona: podem tirar endavant i que tot vagi a millor. Una amb un enfocament més clar a quí té alguna cosa a perdre, la segona a qui ja ho ha perdut tot o hi està a punt.

Alguna de les dues és res més que una màscara? El joc de la política i la política com a joc dels que manegen el poder.

El problema que em preocupa és quan jugar brut és una eina per a sobreviure en el dia a dia, quan la gent està disposada a tot per arrapar-se i quedar-se on és.

Què s'ha de fer quan saps que t'estan apunyalant per l'esquena? I si ho fan per supervivència? I si no saben que tu n'ets conscient?

Això també és un joc. Però cansa i molt. No m'agrada la hipocresia ni m'ha agradat mai. I cada dia intento tenir paciència però si no et respecto... t'ho hauràs de guanyar. I si ho segueixes fent simplement m'hauré de defensar i ja sabeu què diuen la millor defensa és... un bon atac.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Un escrit inquietant. Qui ta emprenyat?

Gemma ha dit...

Uf, doncs coses de la feina... hi ha gent que és increible.

Per cert, vindràs al sopar?

Eric Marin Tellez ha dit...

No, no podré anar al sopar no em va gens be. Ja ens veurem!