Escolta dia rera dia. Intenta aprendre dels altres. Recorda que quan els necessitin de veritat els teus consells de poc serviran.
Escolta: segurament només volen això.
Espera: entèn de veritat el que et diuen.
Actua: com creguis i on creguis.
Estima: és l'únic camí.
Oblida: per poder començar.
Poques persones conec a quí m'estimi de veritat.
Poques persones conec que cregui que valen la pena.
Poques persones conec en qui noti l'espurna del contacte.
Potser al final tampoc són tan poques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A vegades la vida ens porta per camins que no voldriem transitar mai. L'home es un esser extrany, es capaç de destruir -o deixar morir- allo que mes l'importa per motius ridiculs, infims, pero que en la seva petitessa tapen la vista de qui ja no vol veure.
Rabia, frustracio, son sentiments molt forts que ens marquen i ens condicionen en futur, pero no ens podem deixar dominar per això.
Aquí tots hem patit molt, tindre que viure tota la vida pensant en que vaig deixar morir allo que mes m'importava, i per molts anys que passin no podre deixar de pensar en allo que podria haver sigut, i en que hauria estat feliç - qui sap si mes o menys que pugui ser-ho en el futur -, que vaig ser un estupid per tot plegat. Vaig intentar desfer els meus errors, intentar recuperar el passat pero et conec, havies pres una decisió i ara tindre que viure amb aixo per sempre.
Ja havia fet tard.
Tu entres dins del meu sac germaneta, amiga, companya, confident.
Una de les meves poques meravelles.
Sorb.
A vegades penso qui cuida de qui ...
sorb :)
Publica un comentari a l'entrada